Hi,
Doncs ahir em vaig passar per lo que és l'hort a veure com estava la cosa i si podia fer un cop de mà. Com que no hi havia ningú, em vaig arromangar i em vaig posar a fer una mica de feina, que sempre n'hi ha.
Aquí podeu veure les tomaqueres, pressionant al límit l'estabilitat de les canyes però resistint.
I aquí uns tomàquets, ben macos.
Dels calçots no vaig poder fer afotos perquè se'm va acabar el carret. Però puc donar fer d q fan molt bona pinta.
Al final, amb això del canvi d'hora, a la que em vai adonar ja s'estava fent de nit i vai haver de plegar. Però bueno, que me quiten lo bailao.
Apa, salut i verduretes
L'H.Byron
Hi baibes!!!
Lo prometido es deuda.
Vaig comentar que faria un post sobre el mercat de fruites i verdures de Jeanne d'Arc (Tolosa)
El mercat es situa al costat dret del Boulevard de Strasbourg, al llarg de la vorera, amb paradetes a banda i banda. Es poden trobar puestos de verdures i fruites (varietats procedents de diferents països - Marroc, Espanya - i diferents llocs de França) però també llocs on pots comprar pà, menjars preparats (pollastres, ànecs, peus de porc), fruits secs, embotits, peix i pastiseria. Està obert tots els dies pel matí i l'anada i tornada de gent és constant.
Les paradetes es troben molt a prop afavorin així la sensació de mercat. Cada producte té marcat a una pissarreta el tipus de fruita i verdura, la seva varietat, l'origen i el preu. Passejar-se pels passadisos és un plaer per tots els sentits.....
La relació qualitat preu a sobre és fenomenal i així no és estrany que el mercat estigui ple cada dia; per això s'ha convertit en un punt de trobada per tots els consumidors de fruites i verdures del centre de Toulouse!!!
El Perro del Hortelano (fent les darreres armes a Tolosa)
La setmana passada vaig passar per la Cerdagne. Concretament vaig estar a Estavar invitat per la Christine. Allà em vaig trobar que viu a l'antiga estació de tren d'Estavar.
El Pierre, el seu company, la va comprar als anys 80,s i de mica en mica l'arreglat per viure - hi. Allà viuen tranquils, gaudeixen d'una vista increible i tenen un hort fantastic. El dilluns el Pierre va recollir varis kilos de maduixes amb els quals va fer una melmelada fantàstica!!!!!
Le chien du potager tolosian
A la espera de un veredicto definitivo, lo que antes fué un fructifero terruño hortícola, es hoy la dantesca visión de un campo arrasado por las inclemencias metereológicas.
Ha sido necesario imbocar al omnipresente BPI como encargado de regar, para que el montículo sito en la calle casanoves se inunde, precedido de una "pedregá" de una duración aproximada de 20 minutos.
Entre los responsables de los diferentes huertos se han oido ciertos "retrets" a la naturaleza y la madre que la pario.
"Pos no pide todo el mundo ayudas a la Cheneralitá, pos nosotros tambien, no te jode" decia encorajinado el vecino de la parcela de abajo, el cual tenia los tomates "salios" y la judia verde en flor "ahora hay que ejperar que no llueva má, para a ver si se sarva argo".
"Anda y que le den por culo al huerto y a la madre que lo pario" se oia algo mas allá "va ha trabajar en el huerto su p... madre".
"Pero si ej que hincas lazada y todo sale agua, hay agua hasta dos metrho bajo tierra".
En ojos de los especialistas más especializados, solo nos queda esperar que no llueva durante unos cuantos dias para ver si se puede salvar algo y lo que queda que esta bajo tierra (patatas, cebollas, zanahorias y ajos) no se pudra.
Rogamos una oración/recuerdo en nombre de lo que un dia fue l'hort de moscou.
Esperamos añadir en breve la parte grafica del evento, ya que me he olvidado el telefono en casa y ya se sabe, tanta cabeza pa'na.
Un abrazo
Lorht Vader
http://es.youtube.com/watch?v=TF0r_tppN_8
Els pèsols fan mala pinta. Aquest dissabte estaven totalment recoberts per una mena de pols blanca. No fotis que els haurem de llençar!
Vaig agafar una mostra i vaig anar a buscar algun expert per les parceles veïnes. A l’edifici cobert se sentien veus i hi havia un grup fotent-se un bon esmorzar. Els hi vaig ensenyar els pèsols i van diagnosticar que cap problema, que per dintre estaven bé i sense problema. Contra les taques aquestes, van recomanar sulfat de coure. No sé si això es consideraria doping antiecològic, suposo que sí, així que no sé què farem.
El consell final va ser algo així com: “estos guisantes se los das a la mujer pa que los desgrane y ya verás lo buenos que están!” Així que si algú s’anima, ja ho sap...
L’Hort Byron
Us enrecordeu del post sobre la plantada de patates??? Allà aparexia la compaya Camila amb la seva panxa de vuit mesos colaborant amb la nostra tasca hortícola. A finals d'abril, i després de unes quantes hores de part a l'hospital de terrassa, va neixer el Pol.
Ara ja tenim la foto per fer la presentació social i oficial a la comunitat hortícola - virtual.Aquí està, benvingut a l'Hort de Moscou!!
El Perro del Hortelano informando desde Tolosa para la sección de "Sociedad" del blog "L'hort de Moscou"
Bon jour mes amis!!!
Com ja sabeu me desplaçat a França per mantenir molt alta la bandera de la investigació catalana. Entre reunions i nits sense dormir entregat a la "recherche" he trobat un moment per fer un "affiche" pel nostrat blog. Aquí la gent també està una mica malalta amb el tema de l'horticultura. Per exemple us presento a la gent de l'associació "Jardiniers de Tournefeuille" Aquesta gent es dedica a la difussió de la jardineria (entesa també com horticultura) d'una manera ecológica i amb la sana intenció de convertir-la en un motiu d'intercanvi de relacions entre els veins del poble.
Entre d'altres coses fan un acte que es diu "Troc ' plantes". L'han fet avui, 18 de maig, i com si es tractés d'un reporter "dixaraxero" m'he desplaçat fins a Tournefeuille. Allà me trobat a un grup reduit de gent que es dedicava a intercanviar plantes i llavors en funció d'un sistema una mica "bizarre" (no ho he acavat d'entendre).Bueno, us adjunto unes afotos del lloc (els horts) i m'en vaig a la biblioteca "autre fois".....garçon une bière s.v.p.!!!
Salutacions des de Tolosa
"Le chien du potager" (chiens de Tolosa.inc)
PS: el proper reportatge serà sobre el mercat de "fruites et legumes du marché de la Concorde"
Sembla que, finalment, l’aquelarre celebrat last night ha fet l’efecte esperat i aquest matí la pluja ha arribat puntual. Diuen que caurà un bon raig durant tres o quatre dies.
Ja feia falta, ja, que estava l’hort més sec que jo que sé! Els pobres pèsols, els enciams, les cebes, les faves... Des que ens van tallar l’aigua en aplicació del Decret Contra la Sequera ha anat plovent una mica, però molt poc. Aquí teniu les dades:
Es veu que s’havia demanat a l’Ajuntament que, igual que s’estava regant el camp de futbol municipal i altres jardins amb aigua de pous i/o de mines, que també n’hi hagués pels horts. Però no sabem si s’ha arribat a algun acord o no.
Quin post més interessant, no? Això de dedicar-se a parlar del temps ja és l’últim...
En fi, aprofitarem també per deixar constància d q el nostre company i, d’alguna manera, coordinador del projecte, Joan Sóssez (a.k.a. El Perro del Hortelano) se’n va un parell de mesos a la France per dur a terme unes importants investigacions. Hi ha expectació per veure com ens en sortim en la seva absència.
Ce pendant, esperarem a llegir per aquí les cròniques sobre l’horticultura llenguadoquiana o sobre el que faci falta.
Salut i no us deixeu el paraigües!
L’H.Byron
Hom pensa que, qual Martin Amis, ja ha tornat de tot i que en aquesta gossa vida només queda que perdre i perdre, que aquesta altura del joc ja no agafarà cap mà bona, però ...
vet aquí un gos
vet aquí un gat
que la primavera
a l'hort a arribat
Un renàixer espectacular, o poder més adequat un nàixer, ja que estem en plen noviciat. Tot allò que pugueu imaginar de la primavera s'ha concentrat en 50 metres quadrats, una explosió de hormones, d'alegria, de llum, de créixer sense parar, ... , un de tot
L'hort vaider
El bo d'en Marcel, a la seva monumental (per llarga) "À la recherche du temps perdu" feia servir la madalena de l'esmorzar per reviure en un flaixbac fulminant les sensacions de quan era un crio. Ja sabeu, tot allò del paradís perdut i tal.
Anys després, els del Heno de Pravia van explotar el mateix recurs amb l'anunci aquell d"el aroma que H de P deja en mi piel / me trae recuerdos de mi niñéééz".
Doncs bé, el mateix em va passar a mi l'altro dia a l'hort. Va ser clavar-li queixalada a un magnífic rabanillo acabat d'arrencar allà mateix i, tot d'una, em vaig sentir transportat a la meva més tendra ninyesa. Mmmmm, aquells ravenets que sucava al saler... Una delícia, tu! Ara feia anys que no en gaudia, perquè els últims cops que n'havia comprat era allò que no tenien gust de res ni de res. En canvi, puc donar fe d q els ràvens de l'Hort de Moscou són boccatta di chardinalle.
Doncs ja està. Només em queda donar les gràcies a totes les persones que han fet possible aquesta breu però intensa epifània.
Gràcies, moltes gràcies.
L'H.Byron
